Quedar eliminat de la Champions en la fase de grups, per segona temporada consecutiva, serà un fracàs amb totes les lletres. Queda un mínim espai per al miracle, però ni els blaugrana es veien amb cor de citar-ho després d’un altre mastegot al Camp Nou. Haver guanyat només el Viktoria Plsen és terrible. Però és la realitat d’un club empetitit a Europa. Una relliscada es pot agafar com un accident, però ara més aviat és una tendència. Com altres grans clubs del continent que han viscut llargues etapes de foscor després d’haver brillat, el Barça és incapaç de treure’s de sobre el malson europeu. Lluny, molt lluny, queda l’hegemonia que meravellava. El Barça és ara un equip trist i vulnerable en el panorama continental. S’han unit tots els mals, sí. Començant per un sorteig malèvol, continuant per unes lesions que han estripat la defensa i afegint-hi la injustícia arbitral a Milà. I el Barça, amb una fragilitat mental preocupant, s’ha col·lapsat fins a fer inútil alguna fase de partit esperançadora. No n’hi ha prou fent patir el Bayern a Munic ni començant bé contra l’Inter en un Camp Nou ple a vessar i amb ganes d’empènyer l’equip.

El descontrol contra l’Inter (3-3) assenyala més que mai sobretot Gerard Piqué, rescatat d’urgència per les baixes després d’haver estat arraconat, i també Sergio Busquets. Però tindria poc sentit focalitzar tota la frustració en alguns noms propis, entre altres coses perquè quedar eliminat serà un daltabaix esportiu, però també econòmic i institucional. Ja no són només els milions que es perden per no arribar als quarts de final, tal com es preveia al pressupost, ni tan sols als vuitens. No és només un problema de no quadrar els números. És haver hipotecat actius de futur amb l’esperança de recuperar l’estatus i fer tornar a girar el cercle virtuós. Les famoses palanques havien de permetre recuperar el nivell, la competitivitat i la il·lusió. I tot això no casa amb l’eliminació en la fase de grups. Haver de tornar a l’Europa League és una punyalada al projecte. Si no hi ha miracle, que no se n’espera pas.