La setmana de les dues grans cites ha estat horrible per al Barça, que a l’octubre acumula maldecaps i preocupacions que estan esmicolant les expectatives amb què havia començat un curs de remodelació profunda. El malson europeu, amb l’eliminació virtual de la Champions, és una punyalada al projecte que no s’hauria curat amb una victòria al Bernabéu. La derrota en el clàssic treu l’equip del primer lloc, però la pèrdua de punts i de lideratge és el mal més relatiu dels molts que deixen el partit, entre altres coses perquè és la confirmació d’una dinàmica preocupant que ve de més enrere.

Ja no són només pecats de tendresa, que serien comprensibles en un equip en construcció amb unes quantes peces inexpertes. Si ensenyés que està seguint un camí concret, se li podrien perdonar els entrebancs, sobretot perquè ha hagut de conviure amb peatges imprevistos com l’acumulació de baixes a la defensa. El problema és que el Barça està mostrant símptomes de desorientació inquietants. Al Bernabéu, s’hi va veure un equip trist, poruc, espantat i dèbil, sense personalitat ni confiança, lluny del que hauria de transmetre un equip que va començar la temporada il·lusionant l’afició. Ho va corregir la presència dels jugadors que van entrar des de la banqueta, una de les poques notícies esperançadores, amb Ansu Fati al capdavant. Però amb tan poca cosa no n’hi ha prou.

Un cop perduda “l’eliminatòria” contra l’Inter i el lideratge en benefici del Madrid, el Barça necessita amb urgència trobar un camí. Xavi no ha trobat arguments en apostes decidides com la de jugar sempre amb Dembélé i Raphinha, improductius en partits clau. Més assenyalat encara està quedant Sergio Busquets, que pateix i fa patir cada cop més. Amb necessitat de trobar nous estímuls per superar l’apagada, és hora de veure si el tècnic, també debilitat després d’uns partits molt decebedors, canviarà d’actors. Alguna cosa haurà de regirar.