El daltabaix d’un equip petit

L’eli­mi­nació estava pen­dent només de la cer­ti­fi­cació. Que hagués de con­fiar en el Vik­to­ria Plsen –cap punt i 20 gols en con­tra en cinc par­tits– ja era prou indi­ca­tiu de la dimensió del mira­cle. Però és que una hipotètica sor­presa majúscula al Giu­seppe Meazza tam­poc hau­ria garan­tit res, ni de bon tros. Fa de mal dir què hau­ria pas­sat si el Barça no hagués sor­tit a jugar con­tra el Bayern ja eli­mi­nat, però tam­poc entrava en el guió una altra imatge tan depri­ment. Una cosa és saber-se infe­rior i l’altra mos­trar-se tan i tan lluny d’un equip que s’ha con­ver­tit en un mons­tre per als blau­grana, porucs i blo­que­jats. El pecat, ben mirat, no és veure’s superat pel Bayern, que ha fet bones les expec­ta­ti­ves de lide­rar amb auto­ri­tat el grup, sinó per l’Inter. El drama és haver acu­mu­lat qua­tre punts en cinc jor­na­des. La Cham­pi­ons és una com­pe­tició exi­gent, que en la fase de grups té espai per a equips petits però que, més enllà d’alguna sor­presa, sol mar­car un tall de qua­li­tat a par­tir de les eli­mi­natòries. I el Barça, ho assu­meixi o no, és un equip petit. El cal­vari s’allarga des del 2015, amb escal­da­des històriques que es van anar enca­de­nant. Però no s’havia arri­bat tan avall com ara, amb dues edi­ci­ons segui­des eli­mi­nats en la fase de grups, cosa que no pas­sava des de feia dues dècades. La rea­li­tat és con­tun­dent.

El Barça va acti­var meca­nis­mes de risc a l’estiu per poder assu­mir una recons­trucció que creia impres­cin­di­ble per tor­nar. Per tor­nar a l’elit euro­pea, per reac­ti­var el cer­cle virtuós. No pen­sava en una recons­trucció a foc lent, que és segu­ra­ment el que con­vin­dria, sinó tenir un ren­di­ment imme­diat, com així s’inter­preta l’esforç per convèncer Lewan­dowski, que va viure una nit negra, d’assi­mi­lació dura de con­text, con­tra el seu exe­quip. Amb les palan­ques no n’hi ha hagut prou ni per arri­bar als vui­tens de final. Eli­mi­nats a l’octu­bre. És un fracàs espor­tiu amb totes les lle­tres, però també un dal­ta­baix econòmic i ins­ti­tu­ci­o­nal. L’ambició del pro­jecte torna a topar amb l’Europa Lea­gue, una mena de penitència per a un equip que està més lluny que mai d’aquell que havia mera­ve­llat el con­ti­nent.