L’eliminació estava pendent només de la certificació. Que hagués de confiar en el Viktoria Plsen –cap punt i 20 gols en contra en cinc partits– ja era prou indicatiu de la dimensió del miracle. Però és que una hipotètica sorpresa majúscula al Giuseppe Meazza tampoc hauria garantit res, ni de bon tros. Fa de mal dir què hauria passat si el Barça no hagués sortit a jugar contra el Bayern ja eliminat, però tampoc entrava en el guió una altra imatge tan depriment. Una cosa és saber-se inferior i l’altra mostrar-se tan i tan lluny d’un equip que s’ha convertit en un monstre per als blaugrana, porucs i bloquejats. El pecat, ben mirat, no és veure’s superat pel Bayern, que ha fet bones les expectatives de liderar amb autoritat el grup, sinó per l’Inter. El drama és haver acumulat quatre punts en cinc jornades. La Champions és una competició exigent, que en la fase de grups té espai per a equips petits però que, més enllà d’alguna sorpresa, sol marcar un tall de qualitat a partir de les eliminatòries. I el Barça, ho assumeixi o no, és un equip petit. El calvari s’allarga des del 2015, amb escaldades històriques que es van anar encadenant. Però no s’havia arribat tan avall com ara, amb dues edicions seguides eliminats en la fase de grups, cosa que no passava des de feia dues dècades. La realitat és contundent.

El Barça va activar mecanismes de risc a l’estiu per poder assumir una reconstrucció que creia imprescindible per tornar. Per tornar a l’elit europea, per reactivar el cercle virtuós. No pensava en una reconstrucció a foc lent, que és segurament el que convindria, sinó tenir un rendiment immediat, com així s’interpreta l’esforç per convèncer Lewandowski, que va viure una nit negra, d’assimilació dura de context, contra el seu exequip. Amb les palanques no n’hi ha hagut prou ni per arribar als vuitens de final. Eliminats a l’octubre. És un fracàs esportiu amb totes les lletres, però també un daltabaix econòmic i institucional. L’ambició del projecte torna a topar amb l’Europa League, una mena de penitència per a un equip que està més lluny que mai d’aquell que havia meravellat el continent.