OPINIÓ
I l’hoquei, no està prou arrelat?
D’arrelament nacional i històric. Un extraterrestre o una persona que de sobte reviscolés i recuperés la memòria perduda dues dècades llegiria aquesta condició de la nova llei de l’esport que està a punt de sortir del foc i tindria clars uns quants esports catalans per acollir-s’hi de facto. Efectivament, esteu pensant en l’hoquei sobre patins, emmarcat en la federació de patinatge, un dels esports més nostrats, amb nombrosos títols mundials i europeus, tant amb la samarreta de la selecció espanyola com a nivell de clubs, amb milers de federats al país, que és una potència, la més gran juntament amb Portugal. Doncs no. Els bascos, hàbils i que sempre tenen cops amagats, han sabut remenar bé les cireres de la política a través d’una esmena de progrés en l’article 44 i ja tenen a la butxaca el reconeixement internacional de les seleccions nacionals de pilota i de surf, dos esports ben arrelats a la seva societat com reclama la nova i ambigua –en aquest sentit– llei, tot i que en el segon cas la condició que preval és que la seva federació és anterior a l’espanyola i havia tingut relacions amb la internacional. Aquí, l’hoquei compleix tots els requisits, tant els identitaris com els formals, ja que la FCP, inicialment exclusiva d’hoquei sobre patins, es va fundar el 1930 i va tenir relacions amb la internacional. Mentre a Catalunya ERC i Junts se segueixen tirant els plats i els perfils de Twitter pel cap, el PNB ha anat de cara a barraca i ha esgarrapat a Pedro Sánchez un acord històric –gol per l’escaire– que espera eixamplar a més disciplines. Catalunya té ara mateix 14 federacions reconegudes, però ja fa molt temps que no incrementa aquesta xifra. La Federació Catalana de Patinatge, amb l’etern Ramon Basiana al capdavant, va agafar els espanyols distrets i va estar a punt de segellar el reconeixement, capat finalment per l’Espanya cavernícola –un avançament a petita escala del que va succeir anys més tard amb el procés– i que ara treu una mica el cap de la cova amb el reconeixement puntual basc. No pas per gust ni per convicció, sinó forçada evidentment pels interessos polítics. Els mateixos que hauríem de ser capaços de saber reconduir ara aquí si més no aprofitant el rebuf de l’èxit basc.