Gerard Piqué va deixar clar que jugaria fins que se sentís útil, i no se’n podia sentir. Xavi Hernández l’havia avisat a l’estiu, però el central estava convençut que acabaria tenint protagonisme. Ni l’acumulació de lesions a l’eix de la defensa ha fet canviar d’idea l’entrenador, que va decidir situar Marcos Alonso a l’eix abans d’apostar per Piqué. La millor manera d’evitar especulacions sobre els motius de la seva sobtada decisió seria que ell mateix s’expliqués, però té sentit pensar que veure’s tan arraconat per Xavi, que la temporada passada li va demanar esforços per jugar tot i tenir problemes físics, l’hagi empès a anar-se’n al novembre. Com també el devia ferir sentir-se assenyalat i pressionat per la directiva. Xiulat en la fatídica nit contra l’Inter, Piqué ha dit prou i ho ha fet a la seva manera, amb el segell propi que el caracteritza. Abans que arribés el mercat d’hivern i la possibilitat que li tornessin a obrir la porta, i abans que es reiterés una situació molt incòmoda sobretot al Camp Nou, i fins i tot abans que el mundial focalitzés tota l’atenció. Piqué sempre va un pas més endavant, i ha agafat tothom amb el peu canviat.

Se’n va un culer de soca-rel, protagonista d’una trajectòria que va somiar com qualsevol infant barcelonista i convertit en un dels millors centrals de la història del club. Però Gerard Piqué és molt més que el magnífic futbolista que ha estat. Una persona que depassa el futbol i el Barça, que no ha tingut manies a l’hora de defensar les seves idees ni a expressar les seves opinions, cosa que no és comuna en el gremi. Un cul inquiet que necessitava tenir la ment ocupada amb moltes més coses que en el futbol, alguna de les quals ha vorejat, si no més, el conflicte d’interessos. Provocador, insolent i descarat, ha estat una diana a Madrid, sempre disposat a donar carnassa. Li recordarem escenes icòniques al camp, com el 2-6 al Bernabéu o la maneta després del 5-0 al Madrid de Mourinho, però també les llàgrimes l’1-o o la presència a la Via Catalana.

Amb un any i mig de contracte i un sou encara més desorbitat per la condició d’últim central amb què l’ha etiquetat Xavi, Piqué fa un acte de barcelonisme incontestable, tal com ho definia Laporta. I deixa oberta, amb tota la intenció, la possibilitat de tornar al club, mirant a la llotja, un gest picant i temptador marca de la casa. El segell Piqué.