L’EDITORIAL
Piqué ho sap tancar com mereixia
Va ser un homenatge simple, sense grans muntatges ni produccions. Tampoc hi havia gaire temps per preparar-ho, perquè tot es va precipitar quan Gerard Piqué va sorprendre tothom amb un video –aquest sí, amb una producció cuidada i detallada– dos dies abans d’un Barça-Almeria que va passar de ser un dia més a l’oficina a una nit per al record. El Camp Nou es va omplir de gom a gom per reconèixer la trajectòria d’un futbolista especial. En un acte tan senzill com emotiu, Piqué va vessar llàgrimes i, tot i que el discurs va ser breu, va voler incloure el cridaner “tornaré” que ja marcava el video de comiat que ha donat la volta al món i hi va afegir, en la mateixa línia, una altra frase potent : “Vaig néixer aquí i moriré aquí”. Hi pensi de debò o no, Piqué alimenta amb tota la intenció el debat sobre la voluntat de presidir el club.
Sempre un pas més endavant, Piqué ha sabut trobar una sortida que ha de satisfer totes les parts. Deixar l’equip al novembre no és l’adeu somiat, però un cop assumit que Xavi l’havia arraconat, que la directiva l’havia assenyalat i que s’havia endut xiulets de la graderia, el central ha estat valent i ha trobat la manera de regirar el guió. Coherent amb la idea que ha defensat sempre, Piqué no volia ser sobrer i ha fet un pas generós que soluciona una situació incòmoda a Xavi i un problema econòmic al club. Un dels símbols del millor Barça de la història mereixia un comiat afectuós. I el mèrit, tot seu, és haver convertit en un parell de dies un context emboirat en un homenatge per al record.