La FIFA no permet a la selecció danesa lluir durant el mundial el lema Drets humans per a tothom al frontal de la seva samarreta (d’entrenament!). No se m’acut cap frase amb què es pugui posar d’acord més gent, però l’han considerada un missatge polític i, per tant, no la deixen exhibir per evitar que els xeics de la cobdícia es molestin. La sisena democràcia del món no pot reivindicar que es respectin els drets humans a Qatar. Mentre les dades revelen que 15.000 obrers han mort construint o remodelant en condicions d’esclavatge els vuit estadis en els quals es jugaran 5.760 minuts de futbol; els organitzadors i els comissionistes ens diuen que callem, que manen ells i que així es fan les coses. En això hem convertit el futbol i amb això hem de conviure els aficionats que hem anat veient acrítics com milions de dòlars provinents de teocràcies, de magnats russos i de règims opacs arribaven als clubs. D’aquest dilema moral a Girona no ens n’escapem, City Grup és una idea empresarial de Ferran Soriano, però els diners venen dels Emirats Àrabs, un país que tampoc permet els “drets humans per a tothom”. És el mundial de la vergonya i la vergonya del futbol, i amb el nostre silenci els aficionats en som també culpables.