El mundial de la vergonya i la vergonya del futbol

La FIFA no per­met a la selecció danesa lluir durant el mun­dial el lema Drets humans per a tot­hom al fron­tal de la seva samar­reta (d’entre­na­ment!). No se m’acut cap frase amb què es pugui posar d’acord més gent, però l’han con­si­de­rada un mis­satge polític i, per tant, no la dei­xen exhi­bir per evi­tar que els xeics de la cobdícia es moles­tin. La sisena democràcia del món no pot rei­vin­di­car que es res­pec­tin els drets humans a Qatar. Men­tre les dades reve­len que 15.000 obrers han mort cons­truint o remo­de­lant en con­di­ci­ons d’escla­vatge els vuit esta­dis en els quals es juga­ran 5.760 minuts de fut­bol; els orga­nit­za­dors i els comis­si­o­nis­tes ens diuen que callem, que manen ells i que així es fan les coses. En això hem con­ver­tit el fut­bol i amb això hem de con­viure els afi­ci­o­nats que hem anat veient acrítics com mili­ons de dòlars pro­vi­nents de teocràcies, de mag­nats rus­sos i de règims opacs arri­ba­ven als clubs. D’aquest dilema moral a Girona no ens n’esca­pem, City Grup és una idea empre­sa­rial de Fer­ran Sori­ano, però els diners venen dels Emi­rats Àrabs, un país que tam­poc per­met els “drets humans per a tot­hom”. És el mun­dial de la ver­go­nya i la ver­go­nya del fut­bol, i amb el nos­tre silenci els afi­ci­o­nats en som també cul­pa­bles.