És el mundial de les contradiccions, i no ha fet falta esperar que avancés gaire la competició per constatar-ho. Ja abans d’arrencar la cita, el president de la FIFA, Gianni Infantino, va voler fer un gest de defensa i complicitat amb Qatar pronunciant un discurs desafortunat. Volia destacar la hipocresia d’Occident, fet que no es pot pas negar, però va voler ser original dient que se sentia “qatarià, àrab, gai, discapacitat i treballador migrant”. Tota l’escudella. Sense vergonya, sabent que, al mateix temps, vetava els braçals multicolor de suport al col·lectiu LGTBIQ+. No era una prohibició estricta, sinó a partir de l’amenaça d’ensenyar la targeta groga al capità que dugués el braçalet, amb un contingut i un lema –“One love”– que no té cap sentit de ser censurat. L’invent de la FIFA és un altre braçal, amb el lema “No discrimination”, que encara fa més mal tenint en compte que s’ha vetat el de suport al col·lectiu LGTBIQ+. Que no se’ls discrimina?

El fet és que les seleccions, per raons esportives, van desistir de dur el braçal multicolor. Perseguit per un règim homòfob, el col·lectiu no només es pot sentir maltractat per la FIFA, sinó que és legítim també que hagi rebut amb decepció el fet que les seleccions hagin cedit. Tampoc és que s’hagi d’exigir als futbolistes que facin el boicot que no han fet mai persones amb molta més responsabilitat als seus països. Fins i tot tindria un punt d’hipocresia fer-se ara molt els ofesos i no haver expressat mai cap crítica, per exemple, als clubs regats pels petrodòlars. Ningú se n’escapa, de la hipocresia, però la FIFA té tots els números per alçar el trofeu de campió.