L’EDITORIAL
El balanç que retrata Espanya
El mundial de Qatar avança el camí cap al títol, amb els quarts de final definits. No hi és Bèlgica, que ha tancat un cicle brillant un cop eliminada en la fase de grups, ni tampoc Alemanya, una tetracampiona que encadena dues decepcions grosses. Un cop als vuitens, però, la sorpresa va arribar l’últim dia, amb l’eliminació de la selecció espanyola per part del Marroc. No li va servir de res, a l’equip de Luis Enrique, tenir molta estona la pilota contra un rival que es va proposar que no passés gaire res i se’n va sortir d’allò més bé. Sense marcar ni un sol gol, ni en el partit ni en la tanda de penals, els espanyols se n’anaven cap a casa amb la cua entre les cames.
El fracàs d’Espanya ressona. Un equip amb bon gust per la pilota i amb jugadors molt joves no ha pogut superar els vuitens de final contra una selecció teòricament molt inferior. Luis Enrique, líder del grup, s’ha convertit més que mai en l’ase dels cops. I si ja costava que els detractors moderessin els retrets quan tot funcionava, l’eliminació ha multiplicat les crítiques cap a l’exentrenador blaugrana. Ara ja no només es pregunten si té sentit l’aposta pel toc i la possessió de la pilota, sinó que posen al centre del debat la continuïtat de l’asturià.
El 7-0 contra Costa Rica ha acabat sent l’anècdota d’una altra eliminació prematura dels espanyols, que des que van aconseguir el títol el 2010, presenten un balanç en les fases finals del mundial que és per fer-s’ho mirar. Present al Brasil, a Rússia i a Qatar, la selecció només ha guanyat un partit en cada fase final. El 2014, contra Austràlia. El 2018, contra Iran. I el 2022, contra Costa Rica, abans de perdre contra el Japó i ser eliminada pel Marroc. És la fredor dels números, però també un senyal que la selecció espanyola no és, ara mateix, una potència mundial de primeríssim nivell.