L’EDITORIAL
El doble barem de la federació espanyola
L’adeu de Luis Enrique de la selecció espanyola estava cantat. L’asturià era l’ase dels cops, criticat obertament per una nombrosa representació mediàtica, poderosa i agressiva, i l’eliminació en els vuitens de final del mundial ha precipitat el canvi. Un dels dubtes era si seria el propi Luis Enrique qui faria el pas, però la federació s’ha volgut anticipar, amb molta pressa i un comunicat en què deixa ben clar que és una decisió presa pels seus responsables i comunicada a l’asturià.
Luis Enrique tanca una etapa en què no ha pogut passar dels vuitens de final en el mundial, com tampoc havia fet la selecció espanyola en les dues anteriors fases finals, amb un trist balanç d’una sola victòria en tot el campionat. Sí que havia fet molt bon paper en l’anterior Eurocopa, en què l’exentrenador del Barça va dur l’equip fins a les semifinals. Tot plegat, liderant un relleu generacional i donant l’alternativa a molts jugadors joves. I lluny de ser, Espanya, una selecció cridada a arribar sempre ben lluny en els grans campionats. Tots aquests elements podrien fer pensar que el projecte de Luis Enrique tenia encara recorregut. Però la federació ho ha tallat en sec. El mateix dia que la tetracampiona Alemanya renovava la confiança en Hansi Flick tot i no superar ni la primera fase, Rubiales feia fora Luis Enrique.
Per comparacions, però, n’hi ha una que encara clama més al cel. La federació que tanta pressa ha tingut a fer el canvi a la selecció masculina manté un enrocament incomprensible a la femenina. Luis Enrique ha caigut de seguida, tot i tenir un grup de jugadors joves que han defensat la seva feina, i Jorge Vilda es manté inalterable tot i protagonitzar un conflicte molt greu amb les millors jugadores. I no l’avalen precisament els resultats, al seleccionador femení. Des que va assumir la banqueta, el 2015, Vilda no ha guanyat ni una eliminatòria. Un doble barem difícil de justificar. I un motiu més per pensar que Rubiales s’ha mogut per la pressió mediàtica, que tampoc té res a veure entre els uns i les altres.