Ousmane Dembélé va fer un partidàs contra la Real Sociedad i va guiar cap a les semifinals de copa el Barça, tot i que l’eliminatòria s’hauria complicat al final, en una de les habituals fases de desconnexió blaugrana quan ho té tot a favor, si no hagués estat per Ter Stegen. Al davanter francès li va sortir tot, en una de les seves millors actuacions, si no és la millor, com a blaugrana. I va sortir ovacionat del Camp Nou, on havia estat xiulat. No era pas només el judici de l’afició el que tenia en contra Dembélé, que va ser arraconat fa un any i pressionat i criticat per la cúpula del club, en veure que es negava a renovar. Només el va protegir la insistència de Xavi, que semblava anar a contracorrent de tot i de tothom, tot i que com a home de club el va deixar fora de les convocatòries en ple mercat d’hivern de la temporada passada.

Dembélé és un cara o creu, com el va definir amb encert precisament Xavi. Té i tindrà fases desesperants i partits sencers en què no li surt res i ho perd tot, duels i pilotes. Però ha anat creixent, ha superat l’obstacle de les lesions que tant l’havien martiritzat i, amb la confiança plena de l’entrenador, és ara un jugador indiscutible, amb un pes fonamental, en aquest Barça. I en mode inspirat, sí que se’l pot considerar un dels millors jugadors en la seva posició, com defensava l’entrenador quan n’avalava la continuïtat. No serà sempre tan diferencial i decisiu com es va mostrar contra la Real, però de moment ja ha aconseguit revertir la crítica de l’afició blaugrana i s’ha revalorat precisament quan el tècnic ha fet caure un dels dos extrems del dibuix tàctic, amb Raphinha com a sacrificat. El pas endavant de Dembélé ajuda el Barça i reforça Xavi.