Després d’acabar la primera volta amb una xifra tan rodona i imponent com els 50 punts, el Barça ha començat la segona de manera immillorable. L’ensopegada del Madrid al camp del Mallorca convidava a fer un cop d’autoritat, i l’equip no va fallar. Amb vuit punts més que el conjunt blanc –i 14 més que la Real Sociedad, que també va fallar–, el conjunt blaugrana reforça la candidatura al títol que més anhela.

El Sevilla, amb una versió empobrida d’equip petit que ja havia mostrat en partits com la visita a Montilivi, va resistir en la primera meitat, marcada pel contratemps de la lesió de Busquets. Però el Barça comença a funcionar com un rellotge, amb els automatismes adquirits i assimilats. Amb petits ajustaments al descans, Xavi va trobar la manera de castigar en la segona part la voluntat defensiva del Sevilla. La presència dels quatre millors migcampistes és clau, però sense Busquets i amb Kessie, que va sorprendre tothom en l’assistència de l’1-0 amb un gest tècnic i de visió brillant, també se’n va sortir. Balde és un argument potentíssim per l’esquerra, però Jordi Alba el va substituir i va obrir la llauna. I Raphinha, que semblava condemnat a la suplència quan Xavi va prescindir d’un dels extrems, ha respost amb llums a la crida per la lesió de Dembélé. En un equip que funciona tan bé és gairebé inviable fer lloc i donar protagonisme a tota la plantilla, però que hi hagi aportacions productives més enllà de l’onze de memòria és un altre bon senyal per a un conjunt amb una defensa sòlida i fiable, el primer pas d’un equip que vol ser campió. El Barça s’ha embalat i té molts motius per a l’optimisme. Respecte al Madrid, la diferència és ara mateix de vuit punts, però també d’uns quants graus de motivació, desig i ambició. Fam de títol. Queda molta lliga, però tot està ben encaminat.