La negativa del Real Madrid a subscriure el comunicat conjunt dels clubs de primera i segona A és una de les últimes derivades del cas Negreira. Aliat amb el Barça en la superlliga i contra Tebas, el club blanc es desmarca d’una pressió cada cop més insistent, amb els mitjans de Madrid sucant-hi pa i fins i tot els polítics dient-hi la seva, tot i que de moment la fiscalia està investigant els pagaments i no ha decidit si ho deriva a la via penal. La taca creix. El Barça s’havia mantingut en silenci, argumentant que ha encarregat una investigació del cas, però la bola s’ha anat fent grossa, i Joan Laporta, pendent encara de les conclusions de la investigació per oferir detalls, ha fet una declaració per defensar l’honorabilitat del club i atacar sobretot Tebas.

És només un petit pas, perquè les preguntes clau continuen sense resposta. Qui és el primer que contracta aquest servei? Per què contracta un vicepresident del comitè d’àrbitres? Amb quina intenció? Per què a un preu tan alt? Les explicacions són molt necessàries. Sense tenir resolta la investigació que ha encarregat el club ni sobretot la de la fiscalia, Laporta va parlar de les factures de la seva primera etapa “per serveis tècnics arbitrals que tenien un suport documental i audiovisual que corroboraven els pagaments”. La crisi no es resoldrà amb cada president defensant el seu mandat. Hi ha en joc el prestigi d’un club que ha meravellat amb el seu futbol.

Sense explicacions precises i convincents, predomina el relat dels que l’ataquen. No n’hi ha prou a circumscriure-ho a una campanya de Tebas. No li falta raó, a Laporta, quan acusa el president de LaLiga de buscar-li les pessigolles sempre que pot des que el club s’ha posat d’esquena a l’acord amb CVC. Però el nucli, la qüestió de fons, va molt més enllà. És un cas lleig, ni ètic ni estètic. I com més temps passi sense argumentacions concretes i clares sobre el perquè de la contractació d’Enríquez Negreira, més grossa serà la taca.