El Barça no podia presumir de la manera com va guanyar al Bernabéu, en l’anada de les semifinals de copa, i tampoc ho farà de l’1-0 amb què es va imposar al València al Camp Nou. L’absència per lesió de Pedri ha empobrit el joc blaugrana, i les de Lewandowski i Dembélé destapen les limitacions de recursos ofensius d’una plantilla que a l’estiu va perdre Aubameyang i a l’hivern, Memphis. Sense brillar, però, l’equip blaugrana ha estat capaç de revertir la situació d’amenaça que s’intuïa després de la greu derrota a Almeria el dia que es podia situar a deu punts del Madrid. No és pas que hagi fet un pas endavant en el joc, ni de bon tros, però els resultats manen i el conjunt blanc, després de veure amb impotència com els blaugrana s’enduien el triomf en la copa, torna a allunyar-se del lideratge.

Que el Barça hagi guanyat vuit partits de lliga per 1-0 és sorprenent, tot i que cada cop menys perquè n’ha fet costum els últims mesos i la solidesa defensiva –21 porteries a zero entre lliga i copa– compensa els problemes amb pilota. Que l’equip ofereixi versions tan espesses genera desconcert. Però debatre sobre les mancances en l’elaboració, la falta de domini i la irregularitat en el joc ha de ser compatible amb valorar el mèrit d’haver guanyat 20 dels 24 partits de lliga. El Barça no està fi, però té nou punts més que el Madrid, que ha marcat un sol gol en els tres últims partits. Falta una altra jornada –Madrid-Espanyol i Athletic-Barça– abans del clàssic de lliga al Camp Nou. Queda camí, però la lliga, el gran objectiu blaugrana, és més a prop. I precisament les dificultats en el joc han de servir d’avís als blaugrana per no refiar-se gens, per més benvinguts que siguin els nou punts de coixí.