La tergiversació de la història que ha fet el Madrid com a contrarèplica als atacs de Joan Laporta és un insult. El vídeo atempta contra les víctimes de la repressió del franquisme, sense cap mania ni cap vergonya a l’hora de falsejar els fets. Una manipulació que, de tan flagrant, cínica, irresponsable i descarada, es converteix en ridícula.

Intentar vincular el Barça amb el règim franquista és un exercici indecent. Atrevir-se a imposar un relat que no té res a veure amb l’opressió de tants anys de foscor genera perplexitat. La història està escrita i farcida de capítols que corroboren la repressió del règim cap al Barça i els seus elements identitaris. L’afusellament del president Josep Suñol; la imposició de directius i presidents amb afinitat al règim que no eren ni tan sols socis, saltant-se els estatuts; les depuracions; l’espanyolització del nom i la mutilació de dues de les quatre barres de l’escut o la imposició del castellà. L’escandalosa intervenció perquè el Madrid prengués Di Stéfano al Barça va marcar un abans i un després, i les primeres copes d’Europa van convertir el Madrid, dit pel mateix ministre d’Exteriors de l’època, en la millor ambaixada d’Espanya.

Florentino resta mut i amagat i tampoc preveu ser a la reunió de LaLiga. El Madrid ha demanat personar-se com a acusació particular en el cas Negreira –com també han fet LaLiga, la federació espanyola i el govern espanyol representat pel CSD–, però ni n’ha parlat ni s’ha posat a discutir les explicacions de Laporta sobre les acusacions de corrupció esportiva. Ha preferit centrar-se en l’atac directe i respondre amb un muntatge que el retrata.