La nit del Taty quedarà per sempre en el record dels gironins. Marcar quatre gols al Madrid és una proesa gairebé inabastable, amb excepcions tan puntuals que l’anterior que ho va fer és Lewandowski fa deu anys. El pòquer de gols de l’argentí és històric i mereix tot l’elogi, però no hauria de tapar l’exhibició col·lectiva del Girona. Montilivi va viure una cita màgica d’un equip que s’ha acostumat a frustrar el Madrid, que està enamorant i que, amb 41 punts, lliga la continuïtat a l’elit, la primera aspiració que ha de tenir un club que arriba a la màxima categoria.

Amb el partidàs contra el campió d’Europa, el Girona de Míchel completa l’obra. El Madrid va caure víctima de l’espectacular contundència de Taty Castellanos, però també de la valentia de l’entrenador des del plantejament i del rendiment altíssim que un grapat de futbolistes estan oferint amb el madrileny. Un entrenador ha de saber explotar les millors condicions dels jugadors, ha de fer-los millors, i Míchel ha dut el Girona a un nivell altíssim, amb una proposta atractiva i uns valors que van més enllà del terreny de joc. El mateix entrenador que va patir amb l’equip en zona de descens a primera federació la temporada passada i que va agrair la confiança plena dels que manen al club. Començant per Quique Cárcel, l’arquitecte del projecte, que ha viscut moments durs en encadenar desenllaços cruels però que ha dissenyat sempre equips que han tingut l’objectiu a l’abast fins a l’últim dia. El director esportiu és el primer de reconèixer que l’arribada de Míchel el va reanimar i el va fer desistir dels pensaments de tancar un llarg cicle a Montilivi. La sintonia entre l’entrenador i el director esportiu –i per extensió, els propietaris del club– és absoluta. I el Girona en diu bé. La recta final de lliga promet molta guerra a la part baixa, i els blanc-i-vermells, per una vegada, podran viure el desenllaç alliberats de pressió i carregats de satisfacció.