L’EDITORIAL
La molt meritòria lliga de l’1-0
Etiquetar la lliga que conquerirà el Barça com la de l’1-0 la té la interpretació comprensible de qui busca minimitzar el mèrit del triomf, però una cosa no treu l’altra. El Barça recuperarà el tron de la lliga amb solvència i antelació, un cop fet el pas decisiu en el clàssic al Camp Nou, en què va marcar el terreny a un Madrid que hi va enterrar les expectatives que li quedaven i que s’ha deixat anar fins a veure el líder a una distància que crida l’atenció. L’autoritat blaugrana en el campionat és tan indiscutible com la reiteració de victòries per la mínima. Són onze victòries per 1-0, que igualen el sostre històric a primera divisió. Dades significatives per a un equip tradicionalment poc avesat a administrar i fer valer rendes curtes. No té res de dolent, tot el contrari, la fermesa defensiva que ha exhibit l’equip de Xavi en la lliga, fins al punt que Ter Stegen ha acabat 25 de les 33 jornades amb la porteria a zero i és a una del rècord històric de Liaño amb el Deportivo. El Barça ha encaixat només onze gols, i dos són del Rayo, l’únic equip que ha batut Ter Stegen en les set últimes jornades.
No és incompatible elogiar el meritori lideratge i constatar que l’equip ha mostrat en diversos episodis mancances en el joc i en la producció ofensiva. Les fases de col·lapse general i de rendiment pobre individual no han fet perillar gens el títol, però sí que han de servir d’avís per assumir que el procés de construcció del projecte no està ni de bon tros en el seu punt culminant, precisament ara que Mateu Alemany decideix abandonar-lo, en un altre capítol que adoba el terreny de la incertesa just quan el campionat està ja només pendent de posar-hi el llacet. Amb tots els interrogants de futur immediat que hi pugui haver, alçar lliga s’ha de valorar i s’ha de celebrar tal com toca. Encara que sigui amb més 1-0 que mai.