Primer de tot i el més fonamental: si tens a davant un imbècil provocador que personifica la part més fastigosa de l’esport i en lloc de xiular-lo li dius un insult racista, llavors és que ets un racista de merda, no hi ha una altra lectura ni justificació possible, i evidentment, se t’ha de penalitzar com a tal. El racistes no tenen cabuda a l’espai públic; per cert, tampoc certs partits que utilitzen la xenofòbia com arma electoral; curiosament, alguns dels membres del qual s’escandalitzen quan aquesta lacra cau sobre un futbolista ric amb tota la caverna mediàtica a darrere, però els sembla fantàstic quan s’ha de fer servir contra els més desfavorits de la societat. Ja ho sabem, no? Si tens pasta, ets àrab, si no, ets un moro. Els defensors de la causa de Vinícius saben molt del que parlo perquè no van tenir cap problema a utilitzar l’homofòbia contra Guardiola el dia de les semifinals de Champions. La clàssica doble moral burgesa. Tot a lloc.

Segona cosa: si utilitzes la minoria racista per fer una norma general sobre racisme en un país concret per tal de justificar l’actitud nauseabunda del teu jugador idiota, llavors passes a frivolitzar amb el racisme, ja que condemnes tot un país en nom d’una causa noble per tal de protegir les actituds amorals d’aquell que es creu superior a la resta, o sigui, practica un classisme repugnant protegit pels que tenen el classicisme com el seu model de vida. Sabem qui són. Tracten com a porqueria els que sobreviuen als suburbis de la societat, però de cop i volta els agafa un atac de Pere Casaldàliga amb en Vinícius.

En definitiva, la història de Vinícius no té grisos perquè la idea de la complexitat serveix per amagar una simplicitat molt diàfana que posa tothom al seu lloc: els racistes fora del camp per racistes, són la pesta de la societat, i els jugadors fan bé d’assenyalar-los a mig partit, i Vinícius fora ja dels camps per provocador, infantil, classista, i generador d’una violència que no té a veure amb el racisme, sinó amb l’aficionat que un dia saltarà al camp per fotre-li un calbot per imbècil, i llavors el problema encara serà més gros.