Estan creant un monstre, el nen tirà, un consentit que amb la seva síndrome de l’emperador es passejarà pels camps amb la força de qui se sap impune. Prendrem mal, cap mena de dubte, perquè resulta que l’impresentable que ha tractat amb classisme i menyspreu els seus companys de professió, ha simulat mil i una faltes, ha insultat àrbitres sense conseqüència, ha fet gestos despectius a diverses graderies que no proferien cap mena d’insult racista, i evidentment, no ha parat un partit quan era el Bernabéu qui deixava anar consignes racistes a Araujo o homòfobes a Guardiola, li han tret la targeta vermella mentre han enviat a la nevera tots els àrbitres relacionats amb aquesta decisió. Perquè quedi clar: trec el càstig al nen i foto fora els professors que no saben tractar la criatura. Ho sabeu, no? Qualsevol dels nostres fills actués així a un camp de futbol i ens cauria la cara de vergonya, però aquest jugador creador de violència amb els seus actes, té el poder d’un club estat capaç de dominar els estaments mediàtics per convertir un amoral en el defensor de les causes perdudes del futbol espanyol.

A partir d’aquí no tornarem a parlar de Mestalla (massa poc haver tancat només una graderia en un camp amb antecedents racistes i nazis) ni tampoc caldrà citar els fatxes que van saltar el dia del Barça a Cornellà perquè clar, no fos cas que s’actués quan la víctima és blaugrana, sinó que hem de posar el focus en la responsabilitat del jugador a l’hora de crear ambients sans als estadis. El jugador, com a actor principal de l’espectacle i com a instigador central de la massa, té una responsabilitat directa de l’ambient que es crea al camp. Exemples? Bé ho sap Simeone a l’hora d’escalfar en bon sentit la seva afició, o els jugadors del Madrid a l’hora de remuntar una eliminatòria de Champions. La massa es manipula sempre des de la gespa, i aquí ens trobem un jugador capaç de generar ambients nauseabunds a consciència. El racisme és intolerable, i qui instiga la violència des de la seva responsabilitat, també és intolerable.

A partir d’aquí, què aconseguiran amb la decisió de treure-li la vermella? Doncs és fàcil, fer-li entendre a un jugador sense llums ètiques que té barra lliure per seguir creixent com un exemple de poca esportivitat i de perill públic als camps de futbol. Vinícius encara no ho sap, però l’estan fent servir els de sempre per disparar contra els de sempre, o sigui, l’està fent servir qui més fastigosament racista i classista ha estat en aquest país per netejar precisament la seva pròpia imatge. O sigui, racisme zero, sempre i fins al final, i més quan els racistes reals utilitzen aquest discurs per legitimar actituds antiesportives dels seus jugadors. Té nassos la cosa: aquells que votaran la merda de Vox diumenge són ara els que donen lliçons morals sobre racisme. Pa mear y no echar gota.