Laporta el volia recu­pe­rar tant sí com no i Xavi no podia ser més explícit a l’hora d’expres­sar amb tanta deter­mi­nació la volun­tat d’entre­nar-lo. Leo Messi, però, no jugarà al Barça. Les expec­ta­ti­ves s’havien anat refre­dant, fins que una visita del pare del fut­bo­lista a casa del pre­si­dent va reac­ti­var l’espe­rança per als culers que desit­ja­ven el retorn de l’ídol, tot i que en rea­li­tat, segons la versió del Barça, va ser on Jorge Messi va comu­ni­car la decisió d’anar-se’n a Miami. Messi diu que tenia la il·lusió de tor­nar al Barça, però el serial no s’ha allar­gat més perquè el club neces­si­tava temps per explo­rar si seria capaç de fer-li lloc, limi­tat com està amb el límit sala­rial, i el fut­bo­lista exi­gia una res­posta ràpida. De la decisió d’anar-se’n cap a Miami sense espe­rar el Barça, no se’n pot des­lli­gar la traumàtica marxa de fa dos anys.

El club, que tot just ha sabut que LaLiga li auto­ritza el pla de via­bi­li­tat però que haurà de fit­xar amb la regla del 40%, torna a tenir una fei­nada –ara, sense palan­ques que val­guin– per des­fer-se de fut­bo­lis­tes que li per­me­tin fer caixa i espai. El club n’era cons­ci­ent fa temps, però Laporta es veia amb cor de poder fer tor­nar Messi, curar-se la ferida del 2021 i acti­var un impuls econòmic, ins­ti­tu­ci­o­nal i de marca –del rol que podia donar al camp ja se’n cui­dava de defen­sar-lo Xavi amb prou vehemència– ara que s’està recons­truint el Camp Nou i l’equip se n’ha d’anar a l’Estadi Olímpic. Però aque­lla ferida també la té el millor fut­bo­lista del món, que se’n va anar plo­rant i s’ha d’enten­dre que ara no se la vul­gui jugar a tor­nar a espe­rar tot l’estiu a veure si sí o si no. No se li hau­ria de retreure que no hagi fet un acte de fe, amb l’epi­sodi de fa dos anys encara viu, tal com s’ha reflec­tit de les seves parau­les. El dubte és si des del club calia tanta insistència, sobre­tot de l’entre­na­dor, a l’hora d’ali­men­tar les expec­ta­ti­ves.

El retorn frus­trat d’un juga­dor dis­po­sat a cobrar un sou que no té res a veure amb el seu esta­tus mos­tra la rea­li­tat en què es mou el Barça. Pri­mer s’han d’ins­criure els juga­dors que fa mesos que espe­ren, i després afron­tar ope­ra­ci­ons de sor­tida que se solen dila­tar. Els tem­pos xoca­ven, i el desig com­par­tit ha aca­bat en dis­gust. Una altra vegada.