L’EDITORIAL
El Palau, amb Mirotic
El terrabastall generat en la vigília de l’arrencada de la final de l’ACB deixava un escenari delicat tant per a Nikola Mirotic com per al Barça. El montenegrí assistia a una mena de plebiscit i l’equip afrontava el primer duel contra el Madrid carregat de tensió. Amb l’afegit que el grau de necessitat és molt més alt per als blaugrana que per al campió de l’Eurolliga. Un mal pas hauria complicat molt la sèrie, l’últim capítol d’una temporada dura. Però el Barça es va sobreposar a l’enrenou intern i, amb la força del col·lectiu, es va endur amb mèrit el primer punt de la final.
El partit atenua la tempesta, tant perquè va acabar bé com sobretot per com el va viure Mirotic. La gestió de la vigília havia estat inexplicablement contraproduent, però la del partit ho va atenuar. Començant per Saras Jasikevicius, que va saber posar-hi normalitat malgrat les dificultats. Hi va ajudar, de manera fonamental, la resposta del Palau, amb una ovació contundent cap a l’estrella. Una reacció diferent de la graderia hauria dificultat també el desenvolupament del partit per als blaugrana, però l’afició ho va tenir claríssim. Si hi havia plebiscit, com es podia deduir després de l’explosió prèvia, Mirotic se’l va endur amb contundència.
La victòria, naturalment, no resol el cas ni relativitza les acusacions entre el club i la figura principal del bàsquet. Navarro diu que s’explicaran a final de temporada, però insisteix que Mirotic sap des de fa temps la decisió que ha pres el club. Costaria molt d’entendre que el Barça no s’hi hagués posat en contacte, tal com assegurava ell. Versions contraposades. Les retallades collen i fitxes com la del montenegrí semblen del tot inassumibles. Però el contracte està firmat i garantit, i convertir-ho en una guerra no porta enlloc. La resposta del Palau dona força a Mirotic.