Haver-se quedat sense el tercer títol de Champions consecutiu, fora de la final en la tanda de penals, no es pot considerar de cap manera un fracàs per al Barça d’handbol. La secció, però, tanca la temporada amb una espina, perquè la dotzena corona europea hauria tingut també un regust de reivindicació ara que les retallades amenacen totes les àrees del club. L’equip de Carlos Ortega se’n va de vacances amb diverses incògnites, totes o gairebé totes condicionades per la situació econòmica. És un context previsible i general a can Barça, però convé definir fins a quin grau. Sabent que hi haurà menys diners per a les seccions, seria bo com a mínim no perdre temps en la indefinició.

L’handbol funciona a un ritme diferent al del futbol, amb projectes treballats més a llarg termini. Per exemple, Gonzalo Pérez de Vargas té una proposta del Kiel a partir del 2025. I Ludovic Fàbregas acaba de tancar l’etapa de blaugrana per anar-se’n al Vezprem, que va anunciar el fitxatge fa un any. Els clubs miren més enllà de la immediatesa. Una manera de treballar que recomana tenir molt clares les possibilitats econòmiques. De moment, hi ha hagut silenci per part dels responsables del club, i tampoc hi deu haver informació interna gaire precisa, segons es dedueix de les paraules de Carlos Ortega després de la final a quatre: “Entenc la situació del club, però s’ha de tenir projecte. Jo si hi ha projecte em quedo, segur. Si fem les coses amb temps, podem tenir un equip competitiu, i s’ha de poder fer encara que es rebaixi el pressupost”. El Barça d’handbol ha estat present en onze de les catorze finals a quatre per decidir el títol europeu, és el més assidu a Colònia i hi vol tornar, encara que li minvi el potencial i el favoritisme. El primer pas és definir què pot fer, quin projecte pot assumir. Com més aviat ho sàpiga i menys hagi d’improvisar, més possibilitats tindrà l’equip d’atenuar el cop de les retallades.