Per tots són sabudes les penúries econòmiques del Barça en els últims anys, des que els antics gestors del club van tensar massa una corda que gairebé s’acaba trencant amb l’aparició d’una pandèmia mundial. Amb l’objectiu de llepar-se les ferides esportivament parlant i de refer-se mínimament pel que fa a l’economia, el club blaugrana ha hagut de redirigir el seu mercat, històricament a còpia de talonari i sobrepagant traspassos, per un d’auster que miri per la seva cartera, a la recerca de jugadors que acabin contracte amb els seus respectius equips o, imposant-se, tot i el mal moment que travessa, a equips inferiors a tots els nivells. I n’és un gran exemple el flirteig que el Barça ha començat a fer fa pocs dies amb Oriol Romeu. Els blaugrana saben del desig que pot tenir el d’Ulldecona per tornar al club que el va veure créixer, però també que van a tocar la pedra angular del Girona, un nouvingut a l’elit que tot just encetarà el seu quart curs de la història a primera. Ja va aparèixer, i entenc que no gratuïtament, un apropament de la direcció esportiva culer amb Darder, l’estàndard de l’Espanyol actual. Va de referents. I de tocar els nassos als altres clubs del país en un moviment clar de sentir-se per damunt de la resta en aquesta lliga entre catalans. A més, des de Girona s’han de sentir dir que el Barça no vol erosionar les relacions i que oferirà jugadors per abaratir el cost d’un futbolista que volta només els 10 milions però que per a Míchel, no té preu.