Els primers són la família que esculls, i com que el dret a decidir s’equipara a la llibertat d’expressió, passo d’esquitllentes per la següent a fi d’arribar a la salutació cordial a l’il·lustre professor d’educació física que em va suspendre la segona avaluació de 3r de BUP. Se’m va fer present en una sortida recent a córrer, esquivant usuaris de bicicletes de tot tipus i passejadors de mascotes. En escassos metres, tres persones també corrent, una de les quals d’aparença estrangera –el seu origen nòrdic no té cabuda en la xenofòbia– amb una rajola a cada mà.

L’avaluació va ser nefasta, amb quatre suspensos més per igualar les cinc carbasses de la primera que ja havien encès les alarmes. Poc avesats a la família de les cucurbitàcies –cap a l’EGB, el dibuix tècnic a 1r de BUP va trencar el gel–, que la religió s’afegís al que sempre havíem entès com a gimnàs feia desconcertant la situació.

Uns deures que em van motivar prou per dedicar-hi una tarda, explicar les cinc accepcions de la paraula filosofia, el punt d’inflexió. El suspens en educació física era pel treball teòric, consistent a fer un pla físic per a nosaltres mateixos. I manllevar exercicis de la pretemporada de bàsquet, insuficient. Però com que la vida és la que t’avalua i, si no aprens la lliçó, te la torna a repetir els cops que calgui, ara que la memòria em du on vaig fer l’educació obligatòria, capital de comarca governada per l’extrema dreta, saludo el seu govern electe citant el mollonenc que feia religió, conegut com a Mossèn Pipes: “Fica’t el dit al cul i llepa.”