Quan vaig deixar d’escriure fa uns quatre anys en aquest diari esportiu, a causa d’una reestructuració pel que fa a les pàgines i els seus continguts, Lionel Messi encara jugava al Barça. També, evidentment, Sergio Busquets i Jordi Alba. Andrés Iniesta sí que s’havia buscat la vida en un altre club de futbol: el japonès Vissel Kobe. Ho dic perquè és possible que aquests quatre jugadors es reuneixin de nou a l’anomenat Inter de Miami, aquest club ara cuer de l’MLS (la principal lliga de futbol entre el sistema existent als EUA) que presideix David Beckham anys després d’haver-hi fet una inversió de “només” vint-i-cinc milions de dòlars. Quan ho va fer, mentre jugava al Los Angeles Galaxy, l’Inter de Miami era un projecte que tot just va concretar-se el 2020.

En aquests quatre anys, se m’ha fet insuportable una cosa òbvia: la podridura de l’elit professional del futbol masculí. Entre tantes altres coses, però aquesta és molt vergonyosa i dolorosa, només s’ha de tenir present la celebració del mundial de futbol als estadis de Qatar, que s’havien convertit, durant la seva construcció, en un camp de concentració de mà d’obra esclava. Que aquests futbolistes emblemàtics del Barça es reuneixin de nou a Miami (una ciutat que fa pudor de negocis corruptes) és una farsa. Si no hi hagués pel mig tants de diners, la cosa podria tenir una bellesa crepuscular: una retrobada per gaudir del plaer de jugar plegats. Però no és això. Amb tot, seguirem buscant bellesa enmig del femer.