Sembla impossible que Oriol Romeu no s’acabi convertint en els pròxims dies o setmanes en futbolista del Barça. Amb el club blaugrana convençut que és l’aposta a fer, amb Xavi Hernández havent donat el vistiplau i amb el futbolista satisfet amb la idea de tornar al club en què es va formar, tots els camins porten a Roma. O, en aquest cas, a can Barça. L’únic obstacle són els vuit milions d’euros de la discòrdia. El Girona no vol deixar escapar per menys del que marca la clàusula el seu futbolista més important en una posició, més que comprensible, obligada. A partir d’aquí, Laporta sentencia en l’entrevista publicada avui: “Si fitxem algun jugador del Girona, estem ajudant el Girona”, però al president blaugrana se li escapa que a Montilivi no hi ha la necessitat de vendre, a diferència del que passa a les oficines del Camp Nou. I lògicament no és el mateix traspassar Kessié per al Barça, per dir un nom dels que estan sobre la taula, que traspassar Oriol Romeu per al Girona. Perquè sí, tot ingrés ha d’ajudar a millorar la plantilla d’un club en procés de consolidar-se a primera divisió, i des del club gironí sempre s’ha dit que tancar traspassos és positiu, però el cas d’Oriol Romeu segurament és l’excepció, ja que trobar-li un relleu de garanties amb vuit milions d’euros no és, ni de bon tros, senzill. Sabent que el desenllaç és gairebé inevitable, l’únic que li queda, al Girona, és fer-se valer i sortir-ne tan beneficiat com pugui.