Una relació curta, però intensa. Diuen que els grans plaers solen estar concentrats en petits moments, fins i tot en pots trobar en el teu dia a dia. Així ha estat el pas de Kameron Taylor per Fontajau i per Girona. Sense fer gaire soroll, l’escorta nascut a Maryland (EUA) va aterrar al club gironí procedent de l’Estrasburg. Era un any de grans canvis i Marc Gasol i Aíto, que coneixia el jugador d’Alemanya, van ser claus per lligar-lo. En aquesta peça no descriuré Kam com a jugador, sinó com a persona. En l’esport d’elit actual, tendim a deshumanitzar molt els esportistes professionals, situem una barrera social entre l’espectador i el protagonista. Aquest curs, però, a Fontajau han après que aquesta barrera es pot saltar. De fet, Taylor la va saltar per convertir-se en un jugador icònic dins de l’equip. L’Àlex, que és un aficionat del club de fa molts anys, m’ho explica així: “En Kam ha tingut una implicació mai vista aquí. Un americà atípic que sempre té una resposta i una conversa per a tothom.” És curiós que ens aferrem tant a aquests comportaments, quan hauria de ser normal, no? En Kam ha donat importància a l’entorn i s’ha envoltat d’aficionats que, curiosos, volien conèixer una mica més la persona. Així com diu el grup Manel a La gent normal, Kam volia fer “les coses que fa la gent normal”, sense pretensions i per implicar-se en una nova cultura. Ah, i un últim missatge de Kam a l’Àlex: “Quan torni, hem d’anar al Doll a provar la Kam Taylor burguer.” Ha estat un plaer, Kam.