Aquest és el lema que Ricky Rubio té fixat al seu perfil de Twitter –“mai tan amunt; mai tan avall”–, una crida a buscar sempre l’equilibri. També ara, quan el base del Masnou ha anunciat que aparca el bàsquet per cuidar la seva salut mental, Ricky torna a ser un exemple, un referent bàsic en qualsevol lluita. Torna a visibilitzar un problema real que hi ha a la societat i a l’esport d’elit, la pressió, sigui en bàsquet, en la feina, en la família... Ricky va aprendre aquesta filosofia de vida en la seva etapa a Minnesota, als TWolves, quan al seu tècnic Flip Saunders li van diagnosticar càncer –va morir el 2015 sent el seu entrenador–. Aleshores van contractar un preparador físic per ajudar el tècnic. Havia estat 25 anys a Detroit i havia coincidit amb Saunders a Illinois. Aquest preparador físic té molta experiència a l’NBA, però més enllà del tema esportiu, el seu paper és el personal. És escoltat pels seus consells i per fer costat als jugadors. Un dia sopant amb els TWolves va dir a Ricky que gaudís de les victòries però sense perdre de vista la línia a seguir hi hagués molts èxits o molts fracassos: anar construint i ser sòlid a la vida. El 2016 Ricky va haver d’afrontar des de la distància la mort de la seva mare per un càncer; portant tot el procés de manera complicada. El 2021 es va trencar el lligament encreuat, la mateixa lesió que ja li havia tocat viure el 2012. Tot això l’ha fet més fort, però malgrat ser un superheroi també aquests a vegades han de parar per agafar forces i tornar-hi. Com farà Ricky.