Benvingut, Gündogan
Bordalás, el Getafe i qui vulgui tenen tot el dret a jugar com vulguin o jugar a no jugar, el que els vingui de gust. Ara bé, els àrbitres han de vetllar perquè el partit pugui tenir una certa fluïdesa penalitzant els infractors de les faltes o ensenyant targetes. No pot ser que un partit estigui permanentment interromput. Que no es jugui a res. No beneficia l’espectacle. No pot ser que un jugador com Damián, que té com a missió tallar el joc de manera descarada, no sigui expulsat. No dic que Raphinha, que no pot caure en el parany amb tanta facilitat –en un partit de joc subterrani no pot fer justícia amb un cop de colze–, no s’ho mereixi. Era l’únic que trencava la línia de vint mil defenses per la banda dreta, i la seva baixa es va notar. No diria que el Barça fes un partit pèssim. Ni tampoc excel·lent, ni de bon tros, tot i que el nou mariscal De Jong em va agradar. Li reconec, a l’equip, però, que en les circumstàncies més adverses va donar la cara. Això sí, li va faltar velocitat de pilota i necessita millorar. Suposo que algú ja deu haver explicat a Gündogan, que devia pensar on carai m’he ficat, que no tots els camps són com el Coliseo Alfonso Pérez i que no tots els rivals juguen a destruir. El campió d’Europa va estar desaparegut en el combat. Té qualitat contrastada i se li pot perdonar sent el seu primer partit oficial, però necessita espavilar-se. El nen Lamine Yamal, per la seva banda, va fer una acció de mèrit en la primera intervenció. Xavi va reiterar valentia per posar qui sigui prescindint de jerarquies.