Opinió

El dia que les coses no surtin

La final de la super­copa d’Europa va ser una ree­dició de la vella història de l’equip que juga amb les idees pròpies i el que juga con­tra les idees dels altres. Com ho va ser la recent final de la Cham­pi­ons entre el Manc­hes­ter City i l’Inter. Segu­ra­ment el fut­bol és millor, més atrac­tiu, quan dos equips con­tra­po­sen les seves idees pròpies, sobre­tot si són pro­po­si­ti­ves. Però la final City-Sevi­lla va ser vibrant per la com­pe­ti­ti­vi­tat dels dos equips i la incer­tesa del desen­llaç.

Sense una capa­ci­tat com­pe­ti­tiva tan ele­vada, el Manc­hes­ter City pro­ba­ble­ment no hau­ria gua­nyat el títol con­tra el Sevi­lla. Més enllà de la part d’atzar que tenen les tan­des de penals, sense aquesta capa­ci­tat com­pe­ti­tiva l’equip de Guar­di­ola pro­ba­ble­ment no hau­ria arri­bat al desen­llaç dels llançaments des dels 11 metres. En la línia de la recent final de la Cham­pi­ons, el City no va fer el seu millor par­tit, no va tenir fluïdesa en el joc i es va ficar en un embut. El Sevi­lla, a la seva manera, fins i tot va tenir els seus moments per empor­tar-se el títol, en un des­ple­ga­ment físic i tàctic molt meri­tori i amb una expo­sició clara de desig d’aixe­car la copa. “Nosal­tres ho volíem molt més que ells”, va dir Raki­tic al final. El Sevi­lla va ser supe­rior en desig, sí. L’equip de Guar­di­ola, però, va ser sem­pre pro­po­si­tiu, per­se­ve­rant i insis­tent. Per això va remun­tar i va arri­bar als penals per pro­var l’encert i la sort que va aca­bar tenint. A vega­des els par­tits es gua­nyen amb els fona­ments.

En el fut­bol actual els par­tits no es deci­dei­xen només en els detalls. I qui diu detalls, diu un error pun­tual o una jugada indi­vi­dual genial. Això ha pas­sat sem­pre. En el fut­bol actual, en què tot s’estu­dia (que no vol dir que tot esti­gui estu­diat), la soli­desa de les bases del joc de qual­se­vol equip també marca la diferència. Ho podem sin­te­tit­zar en dos con­cep­tes: con­vicció i com­pe­ti­ti­vi­tat. El pri­mer fa referència a la tria de l’estil. El segon, a l’acti­tud. No és nou d’ara. Però aquesta com­bi­nació és més deci­siva que mai. Històrica­ment, hem vist equips que han gua­nyat perquè juga­ven molt bé. També n’hem vist que no els recor­da­rem pel joc que van fer però que van gua­nyar perquè van ser més com­pe­ti­tius. Però en el fut­bol actual és molt difícil l’èxit sense una com­bi­nació excel·lent de con­vicció i com­pe­ti­ti­vi­tat. Si més no, la con­tinuïtat en l’èxit.

Els 36 títols de Pep Guar­di­ola en només quinze anys com a entre­na­dor només s’ente­nen amb aquesta clau: la con­vicció en la manera de jugar a fut­bol (amb les adap­ta­ci­ons cor­res­po­nents al país i als juga­dors) i una com­pe­ti­ti­vi­tat com si cada par­tit fos l’últim. Les claus de l’èxit, però, són tan impor­tants com saber les raons del fracàs. I en això Guar­di­ola juga amb xarxa. Sem­pre recordo el que va dir al final de la pri­mera volta de la seva pri­mera tem­po­rada a la ban­queta del Barça, després de gole­jar el Depor­tivo al Camp Nou i amb un rècord de 50 punts que l’encar­ri­lava cap al títol. Doncs aquell dia el mis­satge que va dei­xar no va ser d’eufòria, sinó aquest: “El dia que les coses no sur­tin sabrem on hem de tor­nar.” Intuïa el futur? El cas és que al cap d’un mes l’equip va aflui­xar, va enca­de­nar un empat i dues der­ro­tes a la lliga, un empat mira­culós a la Cham­pi­ons a Lió i el penal atu­rat per Pinto a Mallorca a la copa. A l’entorn, és clar, van aflo­rar dub­tes. Però Guar­di­ola sabia on havien de tor­nar, als fona­ments: més pas­sar-se la pilota i menys con­duc­ci­ons i indi­vi­du­a­lisme, i més inten­si­tat i coor­di­nació en la pressió col·lec­tiva. I d’aquí al 2-6 i les sis copes.

El crei­xe­ment del Barça de Xavi també s’ha d’enten­dre amb aques­tes matei­xes claus. Tan impor­tant com cobrir deter­mi­na­des posi­ci­ons és soli­di­fi­car els fona­ments: iden­ti­fi­car clara­ment com es vol jugar i com es defensa aquesta con­vicció cada dia, cada par­tit.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.