El crit d’alerta del Massi-Tac­tic, dijous pas­sat, per adver­tir que el seu pro­jecte s’aguanta per un fil, em va fer retro­ce­dir en el temps fins a la pandèmia. L’equip del Baix Ter dis­posa aquest any d’un pres­su­post de 285.000 euros i, per al 2024, l’ha d’aug­men­tar de 300.000 més perquè ha de donar d’alta labo­ral les seves ciclis­tes i part del cos tècnic, fent-los con­trac­tes a temps com­plet. L’UCI tenia pre­vist apli­car la pro­fes­si­o­na­lit­zació a par­tir del 2025, però en l’últim mun­dial a Glas­gow va apro­var avançar-ho un any pel crei­xent de la bici­cleta en femení.

Parlo de la pandèmia perquè, quan tots érem a casa, el març de fa tres anys, vam fer una sèrie d’entre­vis­tes a pre­si­dents de les fede­ra­ci­ons cata­la­nes, i Joa­quim Vila­plana deia ja lla­vors que el Massi-Tac­tic havia fet un pas enda­vant, “però amb una ajuda impor­tant de la Gene­ra­li­tat; si no, no ho hau­ria pogut fer de cap de les mane­res”, posant sobre la taula que l’UCI exi­gia “unes com­pen­sa­ci­ons econòmiques” que l’equip no podria asso­lir i que el con­di­ci­o­na­ria més enda­vant: “I ho entenc, les dones han de tenir retri­bu­ci­ons equi­va­lents a les dels homes i això vol dir una inversió impor­tant”, va argu­men­tar. Segons el mateix club, el govern li dona 195.000 euros i, a més de la Dipu­tació de Girona, té apor­ta­ci­ons pri­va­des dels seus proveïdors: Massi Bikes i Tac­tic Sport. El temps corre i d’aquí a no gaire pot­ser lamen­tem, o no, no dis­po­sar d’un equip pro­fes­si­o­nal i haver-nos de resig­nar a ser el lloc on millor viuen els ciclis­tes pro­fes­si­o­nals. D’altres llocs, és clar.