El tancament del mercat deixa una plantilla del Barça més curta, després d’unes últimes hores amb quatre baixes i dues altes. Se’n van, a més de Lenglet, tres futbolistes joves que han fet entendre al club que volien més protagonisme del que tenien amb Xavi. A Eric Garcia, l’ha seduït el Girona, gens estrany per l’estil de Míchel i el paper que hi pot fer el de Martorell. Tampoc veia clar el seu lloc Abde, després de tot just tres jornades –dos partits entrant des de la banqueta– i malgrat que a l’Osasuna va ser titular en 19 partits, la meitat de la lliga. Més pressa que paciència. L’altra marxa és més delicada, per tot el que representa Ansu Fati, que mirarà de buscar al Brighton la continuïtat que no li oferia Xavi.

El dilema, difícil de resoldre ara, és si el Barça hi surt guanyant, amb el canvi d’Ansu per João Félix. Ansu té gol i era candidat a cobrir absències de Lewandowski com a davanter centre. El talent del portuguès és indiscutible, però ve d’experiències molt dolentes, amb irregularitat i anant a la seva, marcat per les desavinences amb Simeone. Precisament té ara el repte de reivindicar la seva qualitat, en un hàbitat teòricament més amable per al seu joc que el de l’Atlético. És responsabilitat seva, i de Xavi, trobar un bon encaix i ser productiu per al Barça, que necessita millorar prestacions en atac i fer-ho, ara, sense els recursos d’Abde i Ansu.

Menys dubtes ha de generar Cancelo, que també arriba a Barcelona havent fet esforços i que ha de resoldre, per fi, un forat al lateral dret que s’ha allargat durant anys. El club, en una situació econòmica molt delicada, fent equilibris, sense els milions esperats de fora i amb la directiva havent d’avalar, se n’ha sortit i ha acabat fent arribar João Félix i Cancelo, a més d’inscriure Íñigo Martínez i Balde. Són menys, cosa que farà mirar encara més la Masia, però la plantilla fa prou goig com per ser ambiciós. I el sorteig de la Champions converteix en una obligació superar el mur de la fase de grups.