A Europa el mercat de fitxatges va abaixar el teló divendres a les 23.59 h, en un últim dia frenètic per a la majoria de clubs, que van tancar les darreres incorporacions sobre la botzina. A Aràbia, en canvi, aquesta finestra d’estiu finalitza el 7 de setembre. Per tant, els clubs de la lliga saudita disposen d’una setmana més per efectuar unes operacions que tenen atemorit mig Europa. Sense anar més lluny, el Girona pot perdre una de les peces més importants de l’equip i tot un emblema de l’entitat. Cristhian Stuani té sobre la taula una oferta milionària de l’Abha FC. L’uruguaià s’ha guanyat el dret de poder decidir el seu futur. Ara bé, seria un cop molt dur per al club gironí, que no tindria cap opció de reemplaçar-lo a menys que fitxessin un agent lliure. Aquest és només un exemple dels nombrosos clubs que es troben en la mateixa situació.

Europa no pot competir ni amb les condicions ni els sous astronòmics que s’ofereixen des de l’Aràbia Saudita. La decisió, però, recau en el futbolista. Són ells els que decideixen si continuar competint al més alt nivell o optar per una via que, econòmicament, et pot solucionar la vida, a la vegada, però, que són utilitzats per netejar la imatge d’un país. Perquè aquest és l’objectiu dels àrabs. Fitxar les màximes figures possibles per projectar la seva imatge per a la candidatura mundialista del 2030. Sigui com sigui, aquesta fuga de talent, cada cop més jove, repercuteix a casa nostra.