En la meva anterior col·laboració en aquest diari esportiu, publicada fa quinze dies, comentava que era desitjable que les jugadores de la selecció espanyola de futbol renovessin l’esperit de revolta que n’havia dut quinze a plantar-se en contra de Jorge Vilda i davant d’una federació masclista que no les tenia per res. Aleshores encara no ho havien fet. Ho recordo per disculpar-me sense considerar un atenuant el fet d’escriure per un diari en un present continu en què pot oblidar-se que tota situació pot canviar. En tot cas, vaig apuntar al final que seguiria el cas sense sospitar la seva evolució. En fi, just el mateix dia en què va sortir l’article va fer-se públic un comunicat en el qual Jennifer Hermoso afirmava que no va consentir el petó de Rubiales.

A partir del comunicat, emès pel sindicat Futpro, han passat moltes coses i de tota mena. La fatxenderia de Rubiales declarant que no dimitiria davant dels aplaudiments de bona part dels presents, que, a conveniència, van anar canviant de posició. Seguint amb la hipocresia, el silenci de tants que després s’han afegit a la condemna a Rubiales. La fermesa i sororitat de les futbolistes que han donat suport a Hermoso deixant clar que “s’ha acabat” i que, per tant, alguna cosa pot començar a canviar. Vilda ha estat destituït i una dona, Montse Tomé, és la nova entrenadora. Continuarem seguint el cas perquè poden canviar més coses i no només pel que fa al món del futbol. Seria desitjable.