El rendiment de l’equip de bàsquet del Barça aquesta temporada –l’equip debuta avui a la lliga catalana– genera una expectació enorme. Com s’ho farà un rookie a la banqueta com Roger Grimau (45 anys) per pilotar aquest transatlàntic europeu. L’exjugador s’asseurà en un tron en el qual han regnat, amb més o menys encert, autèntiques llegendes del bàsquet mundial. Els dos últims d’ocupar-lo han estat Svetislav Pesic, que amb 74 anys ha portat Sèrbia a la seva primera final d’un mundial, i Saras Jasikevicius, un tècnic que és tan lituà com culer i que per a molts deixa un forat impossible de tapar. Quan es va anunciar el seu adeu, per a molts va ser un daltabaix. Saras ja havia deixat el club com a jugador en la primera era de Joan Laporta i ara també ha fet les maletes com a entrenador. En els dos casos, els motius, oficialment, han estat econòmics.

Com que això és el Barça, abans de jugar-se cap partit ja hi ha dues línies de pensament clares respecte a Grimau. La primera, que no es menjarà els torrons perquè la manca d’experiència és letal, i la segona, que és el nou Guardiola. Aquesta idea és la que va llançar la junta quan es va confirmar el salt de l’excapità al primer equip.

Els coneixements, tant els seus com els del seu ajudant, Víctor Sada, es pressuposen, però una cosa és dirigir júniors i l’altra trobar-se d’un dia a l’altre un vestidor amb un cert Jabari Parker –número 2 del draft– i figures indiscutibles a l’Eurolliga com Satoransky, Kalinic, Vesely, Laprovittola, Jokubaitis i Abrines. El club s’ha tret de sobre Mirotic i Higgins, però la pressió per guanyar-ho tot és la mateixa de sempre. A banda de Parker, torna a l’ACB Willy Hernangómez, cridat a ser un pivot dominant; s’ha pagat un milió d’euros per Joel Parra, i s’ha portat un suplent de luxe com Dario Brizuela. I encara arribarà un jugador més com a mínim.

Jasikevicius va protagonitzar en les seves tres temporades algunes exhibicions tàctiques difícils d’oblidar, sobretot contra el Real Madrid de Tavares i companyia. Però heus aquí que els blancs van ser una de les seves tombes a Europa i al club, com aquella famosa Jugoplastika que va impedir a un altre monstre de les banquetes, Aíto, aixecar l’Eurollliga. No només el lituà, sinó també el pal de paller de la secció (Mirotic) va defallir davant la pressió mental que suposa jugar-se títols europeus a partits únics. Ningú discuteix l’èxit de l’equip d’haver jugat tres finals a quatre seguides –veurem aquesta temporada fins on s’arriba–, però les ordres que enviava el cervell dels jugadors a les seves cames eren confuses, i d’això també en té responsabilitat l’entrenador.

“Ningú no és perfecte.” Tenia raó Jack Lemmon en la darrera frase del brillant film de Billy Wilder. Pesic, aquests dies lloat justificadament, va fracassar en els seus últims 40 minuts en el Barça. L’equip, ja amb Mirotic a la plantilla, va perdre d’una manera gairebé incomprensible la final de la lliga 2019/20 (la de la pandèmia) contra el Kirolbet Baskonia (67-69). Un altre entrenador de la vella escola, Ivanovic, li va robar aquell dia la cartera a Pesic.

Pesic i Ivanovic tenien una cosa que Grimau encara no té: el respecte de tothom. Aquest és el primer desafiament del català. Les esbroncades de Saras eren èpiques. No en perdonava ni una i els jugadors acotaven el cap. Roger té un altre estil. Valdrà? A més, amb una plantilla més curta que la dels seus principals rivals europeus, haurà d’apostar per joves que coneix bé perquè els ha dirigit personalment. La joia de la corona, el Lamine del bàsquet, és l’escorta italià Dame Sarr (17 anys), considerat el millor d’Europa de la seva edat. També haurà de ser capaç de mantenir la progressió del gegant nigerià James Nnaji. No m’agradaria estar a la seva pell, o potser sí. Depèn del dia i com m’aixeco.