Quan la brúixola no marca el nord
Mires cap a Mèxic i t’emociones en recordar les imatges de l’emotiu homenatge que el Pachuca va retre fa cosa de deu dies a Jenni Hermoso sobre la gespa de l’estadi Hidalgo. Gires la mirada cap als països nòrdics i se’t posa la pell de gallina quan escoltes Filippa Angeldahl assegurant que la selecció sueca estaria disposada a secundar un hipotètic boicot en l’Espanya-Suècia en la Nations League. No semblen paraules de cara a la galeria ni seria un suport menor, perquè parlem d’una competició de prestigi i amb bona quota mediàtica en què, a part d’estar en joc el mateix títol de la Nations League, en aquesta edició els dos finalistes de la Lliga A tenen el premi afegit d’acompanyar França als Jocs Olímpics de París del 2024. Espanya va deixar Suècia fora de la final del mundial, però aquí no hi ha espai per a rivalitats ni set de venjança. Ara és el moment d’unir forces pel bé comú. Revolució i evolució. Sarina Wiegman i Aitana Bonmatí van marcar el camí al Fòrum Grimaldi de Mònaco, però no a tot arreu ha quallat el missatge. La Federació Espanyola de Futbol continua errant en cada pas que fa. Camina fent cercles sobre si mateixa. La llista de Montse Tomé és una aberració. Mirat del dret i del revés. Les campiones del món, obligades a anar concentrades contra la seva voluntat sota l’amenaça d’una dura sanció, i Jenni Hermoso, oblidada amb l’excusa d’una falsa protecció mediàtica. Jenni és la víctima i a la víctima no se la pot amagar sota la catifa. Paternalismes, els justos.