Futbol ben jugat per dones
En el futbol regional, del qual vaig ser usuari força anys al costat del meu pare i amb un grup d’amics seus a preferent i a primera regional i algun any més dolent a segona regional, de tant en tant es feia algun partit dels que s’anomenaven “preliminar”. I d’entre aquests recordo haver vist futbol femení fa molts anys. Perdó, futbol jugat per dones, que l’esport és el mateix. Em ve a la memòria, precisament, una jugadora d’un dels equips amb molt bon nivell però una qualitat global més discreta, lògica perquè hi havia ben pocs equips i jugadores. De fet, en el futbol de l’època, la tercera regional i la quarta, la qual s’anomenava paradoxalment “d’aficionats” –com si els de categories més altes no ho fossin–, també hi havia qualitat escassa i bona voluntat. Ja us podeu imaginar les expressions masclistes que es podien sentir quan van jugar les dones, amb la cuina i fregar plats de trist fil conductor. En el futbol masculí –perdó, el futbol jugat per homes– res de gaire bo tampoc. Arreu, els insults eren habituals i, de tant en tant, queia algun mastegot. Un dia l’àrbitre va esprintar amb èxit fins a la caseta perseguit per un grup que el volia linxar. No hem fet net. Continuem veient imatges censurables, però hem millorat en el grau de sensibilització. Estic convençut que si traslladéssim els comentaris del passat del dia del futbol d’equips femenins, serien criticats per bona part de la resta de públic. En l’àmbit esportiu, l’estigma està més que superat: les dones saben jugar molt bé a futbol.