Futbol ben jugat per dones

En el fut­bol regi­o­nal, del qual vaig ser usu­ari força anys al cos­tat del meu pare i amb un grup d’amics seus a pre­fe­rent i a pri­mera regi­o­nal i algun any més dolent a segona regi­o­nal, de tant en tant es feia algun par­tit dels que s’ano­me­na­ven “pre­li­mi­nar”. I d’entre aquests recordo haver vist fut­bol femení fa molts anys. Perdó, fut­bol jugat per dones, que l’esport és el mateix. Em ve a la memòria, pre­ci­sa­ment, una juga­dora d’un dels equips amb molt bon nivell però una qua­li­tat glo­bal més dis­creta, lògica perquè hi havia ben pocs equips i juga­do­res. De fet, en el fut­bol de l’època, la ter­cera regi­o­nal i la quarta, la qual s’ano­me­nava para­do­xal­ment “d’afi­ci­o­nats” –com si els de cate­go­ries més altes no ho fos­sin–, també hi havia qua­li­tat escassa i bona volun­tat. Ja us podeu ima­gi­nar les expres­si­ons mas­clis­tes que es podien sen­tir quan van jugar les dones, amb la cuina i fre­gar plats de trist fil con­duc­tor. En el fut­bol mas­culí –perdó, el fut­bol jugat per homes– res de gaire bo tam­poc. Arreu, els insults eren habi­tu­als i, de tant en tant, queia algun mas­te­got. Un dia l’àrbi­tre va esprin­tar amb èxit fins a la caseta per­se­guit per un grup que el volia lin­xar. No hem fet net. Con­ti­nuem veient imat­ges cen­su­ra­bles, però hem millo­rat en el grau de sen­si­bi­lit­zació. Estic con­vençut que si tras­lladéssim els comen­ta­ris del pas­sat del dia del fut­bol d’equips feme­nins, serien cri­ti­cats per bona part de la resta de públic. En l’àmbit espor­tiu, l’estigma està més que superat: les dones saben jugar molt bé a fut­bol.