Els joves demanen pas

La deli­cada situ­ació econòmica del Barça ha obli­gat Xavi Hernández a ser valent i apos­tar per les joves pro­me­ses de la casa, i aquests no han des­a­pro­fi­tat l’opor­tu­ni­tat que en unes altres cir­cumstàncies els hau­ria arri­bat molt més tard. Amb més anys picant pedra al filial i adqui­rint a poc a poc experiència per fer el salt defi­ni­tiu al pri­mer equip. Tot i això, amb les seves magnífiques actu­a­ci­ons han demos­trat estar més que pre­pa­rats, amb un talent innat a l’abast de ben pocs i una madu­resa impròpia de les seves edats.

Els pri­mers a irrom­pre van ser Gavi i Balde, que amb només 19 anys es van con­ver­tir en impres­cin­di­bles en els esque­mes del tècnic ega­renc. Poca gent es podia ima­gi­nar que, poc després, apa­rei­xe­rien dos fut­bo­lis­tes més que també dema­na­rien pas, i de quina manera: Fermín López i Lamine Yamal. En els plans ini­ci­als del club per a aquest curs, cap dels dos havia d’estar al 100% en dinàmica del pri­mer equip. Però des que va començar la tem­po­rada, a còpia de tre­ball, dedi­cació i una gran impli­cació, s’han gua­nyat tot el bar­ce­lo­nisme i, sobre­tot, han con­vençut Xavi. Això només és un inici. Són molt joves i encara poden pas­sar mol­tes coses, però el futur és pro­me­te­dor. No hi ha millor carta de pre­sen­tació que les seves immi­llo­ra­bles actu­a­ci­ons cada cop que tre­pit­gen la gespa. Els culers tenen motius de sobra per tor­nar a il·lusi­o­nar-se. I el millor és que són juga­dors de la casa. No cal anar més lluny.