La temporada ciclista està a punt d’acabar. Ja han passat les voltes de tres setmanes, el mundial i la majoria de proves rellevants. Només queda l’últim monument, la Llombardia, la clàssica de les fulles mortes, l’ocàs tardoral de la temporada, juntament amb la sempre entretinguda París Tours i algunes excursions a països sense massa tradició ciclista, com Turquia, la Xina o Guatemala, perquè l’UCI intenta fer un producte cada vegada més global. Tot i la manca de notícies ciclistes de veritat, el corral del ciclisme està ben esvalotat. Fa dies que se sent la brama d’una fusió entre dos dels equips més importants del món: el neerlandès Jumbo i el belga Soudal Quick Step.

Tot i que al principi semblava un rumor sense fonament, cada dia sembla més cert i possible. La majoria dels que hi han dit la seva hi estan absolutament en contra, diuen que serà un superequip que ho guanyarà tot, que s’eixamplaran les diferències amb els equips modestos i que tot plegat farà més avorrit el ciclisme. Ja ho veurem.

El pressupost dels equips ciclistes, al contrari del dels equips de futbol, no ha de ser públic, per tant no hi ha dades fiables, concretes i transparents. Tot i això, la majoria d’aproximacions afirmen que l’equip ciclista de més pressupost és l’UAE de Tadej Pogacar, finançat per un petroestat, que s’estima que té un pressupost de 60 milions d’euros. Després vindria el britànic Ineos, amb 55, finançat per un bilionari britànic, i en tercera posició el neerlandès Jumbo-Visma, amb 50, pagats per una cadena de supermercats que la temporada que ve deixarà de patrocinar-lo. El Soudal Quick Step seria el cinquè o sisè equip amb més pressupost, que disposaria d’uns 30 milions d’euros. Per situar el lector: la temporada passada el pressupost del Barça era de 1.255 milions i el del Girona FC, de 55.

En el ciclisme, com en el futbol i en la vida en general, els diners no donen la felicitat però ajuden força. De fet, aquest any 2023 el Jumbo ha guanyat les tres grans voltes: Giro, Tour i Vuelta, amb un corredor diferent cadascuna. És difícil d’imaginar que un equip amb poc pressupost pugui guanyar-ne alguna. Però també és cert que hi ha equips amb més diners que el Jumbo que no n’han guanyat cap. Perquè hi ha altres factors que ajuden a explicar la victòria en el ciclisme i en altres esports: l’estratègia a l’hora de planificar la temporada, la tàctica en cada cursa, el material que es fa servir, l’estat de forma física i mental dels ciclistes i, en un percentatge gens menyspreable, la sort. El Jumbo ha excel·lit en tots aquests factors: segurament és l’equip que planifica millor, que més treballa per tenir avantatges competitius en el material, i els directors saben fer jugar l’equip. Ara bé, res no assegura que ho puguin seguir fent en el futur.

Hi ha gent que clama per la limitació i, per tant, igualació dels pressupostos dels equips. De fet els nord-americans, els campions del mercat lliure, intervenen en les competicions esportives per equilibrar-les, com per exemple quan a l’NBA els equips més modestos poden triar els millors jugadors joves al draft. De totes maneres, si sempre guanyessin els que tenen més pressupost, el PSG de futbol ja hauria guanyat algunes Champions. Tornant al ciclisme, tant si es fusionen com no, l’avorriment no serà pitjor que en els anys de domini de l’equip Sky al Tour, entre altres coses perquè hi ha molts ciclistes cada cop més joves que corren d’una altra manera, a l’atac i sense contemplacions. Si no ho va fer el dopatge, aquesta fusió tampoc matarà el ciclisme com a espectacle.

A més, si s’acaben fusionant, molts bons ciclistes se n’aniran d’aquest equip, com ja ha anunciat Roglic, i el seguiran molts d’altres. En el món de l’esport, com en el de les coalicions de partits per presentar-se a les eleccions, 1+1 no sempre fan 2. Als que promouen la fusió els agradaria que fessin més que 2, però la majoria de vegades fan menys.