Poques hores després de fer-se el sorteig de la copa del rei en què clubs modestos com el Rubí van quedar emparellats en una eliminatòria a partit únic contra equips de primera, al Nou Sardenya i al municipal de l’Hospitalet es disputaven les semifinals de la nostra copa, la de Catalunya. El torneig ha estat devaluat pels constants canvis de format en els darrers anys fins a admetre que s’ha convertit en l’esdeveniment perfecte en el qual les primeres eliminatòries es converteixen en un banc de proves en plena pretemporada dels equips que hi participen. Un torneig d’estiu en què es permeten fer sis canvis (i un setè si és el porter) i que, com que molesta entre els calendaris dels clubs, es busca a contrarellotge quan disputar les eliminatòries o discutir-ne on es jugarà la final, segons quins siguin els participants. Maltractar la teva pròpia copa entristeix, però veure la il·lusió amb què afronten la competició equips com l’Europa, que emplena les grades del seu estadi un dimecres al vespre, o l’Olot, un club arrelat com cap al territori, hauria de fer pensar a més d’un dirigent que la copa pot esdevenir un torneig amb més cartell. Trobar la fórmula entenc que no és fàcil per les exigències abans esmentades dels calendaris, però, si us plau, com a mínim no agafem nosaltres mateixos el revòlver per disparar-nos al peu i cuidem el nostre futbol. Sense data, la propera final la disputarà l’Olot contra l’Andorra, l’actual campió, curiosament un equip d’un país veí.