Les declaracions de David López a la mitja part del Girona-Almeria encara em ressonen a les orelles. Em sembla impossible que un jugador de primera divisió sigui capaç d’inventar-se que un àrbitre l’ha insultat o li ha faltat al respecte. Menys si és un veterà com ell. I encara menys si hi ha precedents de gent que ha criticat les maneres de fer d’Ortiz Arias públicament. En privat, per rematar-ho, la llista és llarguíssima. Personalment he tingut la sort de ser jugador, entrenador i president d’un club –en categories modestes, per descomptat– i mai m’ha passat pel cap insultar un àrbitre a la cara. També he tingut la sort de ser àrbitre i en cap moment m’he imaginat insultant un jugador. De casos n’hi ha, està clar, i cap és justificable. Però que sigui un àrbitre de primera divisió qui ho faci no es pot permetre de cap manera. Si fos a l’inrevés, tampoc, però no oblidem que hi ha una relació d’autoritat sobre la gespa i qui mana, en aquest cas l’àrbitre, ha de ser mil vegades més escrupolós. O què diríem entre un ciutadà i un mosso d’esquadra? L’autoritat s’ha de saber gestionar, i sembla clar que Ortiz Arias no ho sap fer. Per tant, o n’aprèn o no pot xiular mai més a primera divisió per molt bon àrbitre que sigui més enllà del seu comportament. El més greu, però, és que els poderosos li cobreixen l’esquena, i ja sabem que amb això de negar i tapar coses la federació se’n surt de meravella. Si no que ho diguin a Jenni Hermoso i a les seves companyes.