Quan es reivindiquen els pactes dels vestidors es defensa el desig d’opacitat de certa part, i en aquest cas, es dissimula el principi de debilitat d’un cos tècnic que dona un aqüeducte de festa als jugadors després de la falta d’instint del darrer clàssic, fa entrar Lewandoski per desig lògic del jugador sense valorar el seu estat real, o el pitjor de tot, comet l’error evident de canviar de banda Raphinha i Lamine perquè el brasiler no s’enfadi: cedir a la supèrbia de Raphinha és una mostra de la poca capacitat de liderar un jugador mitjà que imposa criteris com si fos Ronaldinho, i per cert, té la força estúpida de veure el seu antic representant com a secretari tècnic del club.

Comencem. Entra Raphinha per Cancelo en el moment que el portuguès, després de ser el més fluix de l’equip en els millors minuts del Barça, havia trobat l’esquena de Camavinga. Primer error, poses a la banda de Camavinga qui va ser incapaç la temporada passada de marxar una sola vegada del francès. Increïble. És com si posessis Marcos Alonso a defensar Vinícius per hipotecar Araujo amb Joselu. No és una decisió tàctica perquè Xavi no és estúpid, és una cessió al jugador perquè si no juga a la banda dreta s’enfada. A més, a part d’apoderar l’extrem que no és extrem, poses Lamine a la seva banda no natural, on per cert, hi ha Carvajal, el lateral ofensiu, sabent que Lamine podria buscar l’esquena de Camavinga però per edat patirà en aspectes defensius davant un Carvajal de la vida. Conclusió ràpida: Raphinha és irrellevant i el segon gol arriba de les botes de Carvajal. No és deixadesa tàctica perquè Xavi sabia que podia passar, és falta de lideratge per quadrar un jugador egocèntric que es pensa que és Garrincha i no arriba a Giuly. Preocupant.

En definitiva, la debilitat d’un cos tècnic se sol mostrar amb petits detalls, en les renúncies a les pròpies conviccions per les rebequeries infantils de milionaris que es creuen el centre del món, i sí, ho sabem, Valverde cedia a Messi i Suárez creant la decadència futura de la plantilla, però Xavi ara mateix està abaixant el cap a la mediocritat d’un Raphinha que s’enfada com Stoichkov però cada dia ens recorda més Zenden. No cal que ho digui Gündogan, la cosa no pinta bé si Xavi deixa de fer de Xavi.