M’hi jugo més d’un pèsol que tu, Vinícius, mai la guanyaràs. La Pilota d’Or és a l’abast dels escollits, els jugadors que marquen èpoques en els seus clubs i que mantenen amb molta regularitat un rendiment espectacular. I, sobretot, solen ser exemples a dins dels terrenys de joc i a fora. Realment he dit solen perquè un dels darrers guanyadors de la Pilota d’Or va ser Benzema, i diguem que l’atacant no ha estat mai un exemple fora de la gespa. Ans al contrari. De fet, al cap de pocs mesos d’endur-se el major guardó individual del món del futbol, el francès va preferir els diners calents i bruts de l’Aràbia Saudita per allunyar-se del primer nivell competitiu. Evidentment que existeixen excepcions de jugadors que per art de màgia guanyen el trofeu, la majoria de vegades acompanyats dels mèrits del col·lectiu. Però tu, Vinícius, no la guanyaràs mai. Ni l’oloraràs. En l’última gala vas tenir el teu minut de glòria com al Martin Luther King del futbol. En valoro el seu finançament lloable cap a l’educació dels més menuts a través de l’institut Vini Jr., però que no ens venguin que la seva lluita contra el racisme és tot un exemple per les actituds que té l’extrem brasiler, acabat de renovar, per cert, per un Madrid que li atorga l’etiqueta de jugador franquícia, qui més cobrarà de tots –per a ells va el pollastre–. En cada partit, Vinícius té una actitud reprovable i arrogant cap al contrincant o l’afició rival –ho he vist amb els meus propis ulls– que no justificaran mai les actituds racistes cap a ell, però és clar, és el que té donar carnassa a les bèsties, mai més ben dit.