Quan al final del partit de dimarts passat contra el Xakhtar Donetsk d’Ucraïna Xavi Hernández va declarar que la causa del mal joc i de les derrotes del primer equip del Barça és mental, va tocar el viu de l’organigrama formatiu i de contractació (fitxatges inclosos) del Futbol Club Barcelona.

Això vol dir que ell mateix i el president, Joan Laporta; el vicepresident esportiu, Rafael Yuste; el director de l’àrea de futbol, Anderson Luis de Souza, Deco; el coordinador de l’àrea de futbol, Bojan Krkic; la comissió esportiva, aquests senyors més Joan Soler i Enric Masip; el responsable del futbol de base, José Ramón Alesanco; l’scouting (altrament dit, observador) Paulo Araujo; el director de gestió, Franc Carbó; el director d’esports, Xavier Budó; el president del Barça Atlètic, Jordi Casals; l’entrenador del Barça Atlètic, Rafa Márquez; el director de metodologia del futbol de base, Albert Peris; els coordinadors del futbol de base, Zigor Alesanco i Toni Hernández; el responsable de futbol 11, Sergi Milà; el responsable de futbol 7, Marc Serra; l’entrenador del juvenil A, Òscar López, i del juvenil B, Pol Planas; l’entrenador del cadet A, Iván Carrasco, i del cadet B, David Sánchez; l’entrenador de l’infantil A, Pere Olivé, i de l’infantil B, Jordi Poma; l’entrenador de l’aleví A, Juanan Gil; de l’aleví B, Iban Tey; de l’aleví C, Jordi Pérez, i de l’aleví D, Dani Segovia; l’entrenador del benjamí A, Pol Combellé; del benjamí B, Mario Jordano; del benjamí C, Albert Ametller, i del benjamí D, Àlex Fernández; l’entrenador del prebenjamí, Paco Revert; el coordinador de porters, Jesús Unzué; el director esportiu de la Barça Academy, Sergi Barjuan; les direccions del Barça Escola Barcelona; del Barça Escola Perfeccionament a Barcelona, Amposta, la Pobla de Mafumet, Torrefarrera, Sant Gregori, Castellgalí i Vic, i del Barça Academy Pro a Barcelona, Nova York, Miami, São Paulo, Arizona, Istanbul, Zúric, Dubai, Riad, Budapest, Amman, Varsòvia, Delhi, Bangalore, Katsushika, Fukuoka, Nara, Hiroshima, Pune, Mumbai, Yokohama, Singapur, Jalal-Abad, Columbus, Chicago, Austin, Santo Domingo, Carolina i Ciutat de Mèxic són tan responsables com Andrei Xepkin, director final, del fracàs del “model propi, únic, basat en la metodologia Barça des de les categories inferiors fins al primer equip, amb un estil de joc proactiu, col·lectiu i creatiu, i amb una indispensable transmissió de valors: respecte, humilitat, esforç, ambició i treball en equip” que qualsevol seguidor del Futbol Club Barcelona coneix genèricament com l’ADN Barça o, essencialment, com l’escola de la Masia, dit d’una manera genuïna.

Tot aquest flux de persones i postulats, que el club fa públics als seus mitjans de comunicació oficials i que promociona com a sistema formatiu, tenen, com a òrgans d’irrigació de l’estil i dels valors que diuen, l’atenció tutorial, l’educació emocional, el servei d’atenció a les famílies i l’entorn, el servei d’atenció psicològica, l’atenció acadèmica, l’entrenament per ser esportista professional i la identitat FCB, que són les àrees amb què el club perfila els jugadors del Barça.

I si encara quedés cap dubte que l’estat mental dels jugadors és essencial en l’ADN Barça, el club en té cura fins més enllà de la seva l’etapa productiva, no solament amb les fundacions o associacions d’antics jugadors, sinó a través del Servei d’Orientació de Retirada de l’Esportista Professional, que també forma part de l’organigrama citat del Futbol Club Barcelona.

Així que, si perden, jugant amb tan poca ànsia i capacitat mental com juguen, contra un equip que era a més de 2.000 km de la seva gent perquè és d’una ciutat que està en guerra..., alguna cosa fa pudor de podrit a l’escola de can Barça.