Les WTA Finals és la gran joia del tennis femení. És el torneig que tanca la temporada i que reuneix les vuit millors tennistes del món. Un campionat, doncs, que està cridat a ser la gran festa d’aquest esport, però que enguany ha estat tot un despropòsit, amb una allau de crítiques per part de les jugadores que hi han participat degut a la nefasta organització. El tennis ha quedat en un segon pla.

L’elecció de la seu 30 dies abans de disputar-se el torneig, només dues pistes d’entrenament, la falta de promoció que va fer que les graderies cada dia estiguessin pràcticament buides, la mala distribució en el calendari i un temporal marcat per les pluges que van condicionar l’estat de les pistes, van provocar que el Masters femení celebrat la setmana passada a Mèxic fos tot un fracàs i estigués envoltat de polèmica. “Com a jugadora sento que la WTA em falta al respecte. Crec que la majoria de nosaltres pensa el mateix. No és el nivell d’organització que esperem d’unes finals”, va explicar la número dos del món, Aryna Sabalenka.

És cert que el circuit femení no passa pel seu millor moment. La falta de referents i un estil de joc monòton i defensiu des del fons de la pista ha desembocat en la desconnexió dels que eren fidels seguidors d’aquest esport. Ara bé, tampoc ajuda gens la pèssima organització per part de la WTA d’esdeveniments d’aquest prestigi. Si ells no defensen els seus interessos, qui ho farà?