Coses d’homes
Fa uns dies, en un poble dels Monegres anomenat Tardienta, l’equip de futbol local va encaixar dotze gols marcats pel Getafe en un partit de la primera fase de la copa: ningú més havia rebut una pallissa tan gran en un torneig en què l’important per a certs clubs modestíssims deu ser participar-hi. El resultat va cridar l’atenció i fins se’n van ocupar determinats programes esportius, com ara El partidazo, que, a la cadena COPE, presenta Juanma Castaño, aquest masclista desacomplexat (a més de xenòfob i classista) que, posem per cas, va defensar Luis Rubiales. El cas és que Castaño va entrevistar el porter del Tardienta, Diego Pardo, que va contestar així a la pregunta sobre si creia que podia haver evitat algun gol: “Els meus companys m’han dit que el tercer era propi del futbol femení.” Et marquen dotze gols i, tot i que pugui justificar-se més o menys per la diferència de nivell respecte del Getafe, te’n fots del futbol femení. De fet, tot un equip que deu jugar de pena té la barra de considerar que fins et podia haver marcat un gol una dona.
Tanmateix, allò pitjor són les rialletes de Castaño i col·laboradors. No s’acaba aquí: el presentador, enmig de la gresca, va dir a Pardo que anés amb compte perquè el podrien fotre fora. Un comentari que sabem de quina mentalitat surt: aquella que lamenta que, ai carai, es digui que hi ha bromes masclistes fastigoses; aquella que creu que el futbol és cosa, com tantes altres, d’homes.