Les finestres dels nassos
Ja m’ho permetreu: això d’aturar tantes vegades les competicions de club pels compromisos de seleccions em comença a cansar. I no parlo només del futbol, que aquest cap de setmana LaLiga s’ha aturat per tercera vegada aquesta temporada, sinó també de la Lliga Endesa Femenina. El cap de setmana passat, l’Spar Girona va descansar per uns compromisos de seleccions innecessaris. Així com la competitivitat que es va poder veure als respectius partits en què, sense anar més lluny, vam poder gaudir de la victòria de Bèlgica per 108 punts. Sí, 136-28. Així com les victòries de França contra Irlanda per 52 punts, de Sèrbia liquidant Macedònia del Nord per 60-103 o la selecció espanyola, que va derrotar Àustria de 41. La pregunta és: quin benefici té per a la competició, per al desenvolupament de les jugadores i dels clubs? No es podria unificar en una aturada per competició? En el cas de la darrera finestra FIBA, s’atura per uns classificatoris d’un europeu que no es jugarà fins al 2025. Amb el futbol, que s’esperen fins a dues aturades més aquest curs, i s’arribarà a les cinc setmanes sense competició. Això fa que els calendaris siguin més atapeïts i hi hagi quatre jornades desubicades. Segurament el pastís televisiu mana i com més compromisos millor; ara bé, llavors no ens queixem que el nivell de l’espectacle baixa o que les lesions són més freqüents. Hem establert un calendari ridícul per a uns esportistes de primer nivell cada dia més ofegats.